Estrena del documental "Cançó per Amine"

[fond rouge][argent]Cançó per Amine[/argent][/fond rouge]

[rouge]fitxa tècnica[/rouge]

documental, 52’

direcció, guió, muntatge: Alberto Bougleux

càmera: Alberto Bougleux, Sophie Lorant, Sebastiano d’Ayala Valva

música original: Felipe Canals

muntatge de so: Carlos Pons - Mosaic Project

traduccions: Farida Bouabdallah

assistent de càmera: Fanette Bonnette

assistent de muntatge: Laura Jordà

producció: Sodepau, CFDA, ZaLab

amb l’ajuda de:

Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya,

Ajuntament de Barcelona

©Sodepau 2009.

[rouge]sinopsi[/rouge]

Cada dimecres, a la plaça Addis Abeba a Alger, les mares i les famílies dels algerians segrestats per l’exèrcit i la policia es reuneixen per manifestar-se en contra de les institucions. Són oficialment 6.146 els algerians desapareguts durant els anys de la guerra al terrorisme (1991-…). Són homes, dones, ancians, joves. Molts totalment aliens al terrorisme islamista que durant els anys ’90 destrossa el país, amb una guerra civil que deixa més de 100.000 morts. Són les víctimes de la repressió i del terrorisme de l’Estat, de la tortura i de les execucions extrajudicials, mitjans amb què els poders algerians responen a la insurrecció dels moviments islamistes armats. Les desaparicions es defineixen avui com a “danys col•laterals”. L’Estat es reconeix “responsable, però no culpable” de cara al fenomen de les desaparicions. La indemnització que s’ofeeix avui a les famílies és concedida a canvi de la renúncia a la veritat sobre el destí dels desapareguts. Nassera Dutour, després de la desaparició del seu fill Amine el 1997, ha dedicat la seva vida a la construcció del moviment de les famílies de les víctimes que avui lluita pel dret a la memòria, la veritat i la justícia.